
Ens alcem aviat 6:00, tot i que comencem a foquejar tard. El resultat és un dia esplendid. Hi ha un munt de fotos bones al blog de Bernat: berniboom.blogspot.com
Tota l'ascensció presenta una neu molt estable. Al principi dura, pel regel de la nit. A mida que es guanya alçada és va estobant, fins els últim centenars de metres que és una polseta ben wapa.És interessant portar una corda i alguna baga per

L'ascensió la vàrem fer per la dreta del puntal de Barrau (mirant el cim des de abaix), direcció ibon de la Solana, per després flanquejar cap a l'ibon d'es Lenés, vorejar-lo i després enfilar amunt a l'alçada del ibon d'es Millás, remuntant les pales que hi ha a sota mateix del Eriste central.
De baixada optem per la variant que descriuen Faura i Longás, al mític llibre de "Pirineos en esquís. 150 itinerarios para esquí de montaña". És una baixada més directa, deixant el puntal de Barrau a la nostre esquerra (de baixada). Ull amb els darrers metres, és fàcil quedar-se penjat, hi ha roques i un fort pendent. Nosaltres crec que vem anar massa a la esquerra, i mirant després la baixada, penso que per la dreta (sempre de baixada) hi ha d'haver menys dificultats. Seria una baixada més directa des de l'ibon de Millás. També és interessant en el tram final no baixar massa cap al riu, per no quedar-se embarra

En resum dia inolvidable,..........inmens pirineu!!!


Foto costat: puntal Barrau. Es puja per la seva dreta, i és baixa per l'esquerra.
Foto adalt: amb edu al cim