dijous, 15 d’abril de 2010

Coneixent els Ersites, coneixent G3

Ultimes sortides del més d'Abril, per fi un dels objectius desitjats des de feia temps. Condicions boníssimes, després de les últimes nevades......la neu bastant estable, i una baixada al.lucinant!Un dies abans m'havien deixat per probar uns esquis de l'any que ve: uns G3 model soulfly, amb la fixació onix també de la casa G3. Un equip "lleuger"amb unes bones prestacions baixadores. Amb la fixació l'única pega que he trobat, és que no és tan fàcil de fer anar les alces com amb les dynafit....també val a dir que és una qüestió de pràctica. Pel que sembla i he pogut llegir té unes molt bones prestacions a nivell de seguretat, tan pujant , com baixant amb neu dura, gel, etc...Hauré d'informar-me més, a veure si la gent de G3 ens ajuda!!

Tornant als Eriste,......sortideta exprés!!! Dani, Bernat, Edu, i un servidor. Sortim tard de Manresa, una mica abans de les 8 del vespre, amb l'intenció de veure el Barça, sopar i arribar fins les granges de Viadós per dormir. Recollim al 5è component del Team a Alfarras, és en Matias. Total que ens fiquem a dormir a la furgo cap a les 2 de la nit!!!!
Ens alcem aviat 6:00, tot i que comencem a foquejar tard. El resultat és un dia esplendid. Hi ha un munt de fotos bones al blog de Bernat: berniboom.blogspot.com
Tota l'ascensció presenta una neu molt estable. Al principi dura, pel regel de la nit. A mida que es guanya alçada és va estobant, fins els últim centenars de metres que és una polseta ben wapa.És interessant portar una corda i alguna baga per a la cresta final. Nosaltres no en duiem i vàrem patir una mica.
L'ascensió la vàrem fer per la dreta del puntal de Barrau (mirant el cim des de abaix), direcció ibon de la Solana, per després flanquejar cap a l'ibon d'es Lenés, vorejar-lo i després enfilar amunt a l'alçada del ibon d'es Millás, remuntant les pales que hi ha a sota mateix del Eriste central.
De baixada optem per la variant que descriuen Faura i Longás, al mític llibre de "Pirineos en esquís. 150 itinerarios para esquí de montaña". És una baixada més directa, deixant el puntal de Barrau a la nostre esquerra (de baixada). Ull amb els darrers metres, és fàcil quedar-se penjat, hi ha roques i un fort pendent. Nosaltres crec que vem anar massa a la esquerra, i mirant després la baixada, penso que per la dreta (sempre de baixada) hi ha d'haver menys dificultats. Seria una baixada més directa des de l'ibon de Millás. També és interessant en el tram final no baixar massa cap al riu, per no quedar-se embarrancat, com els hi va passar al Edu i Matias,jejeje!
En resum dia inolvidable,..........inmens pirineu!!!





Foto costat: puntal Barrau. Es puja per la seva dreta, i és baixa per l'esquerra.









Foto adalt: amb edu al cim

diumenge, 7 de juny de 2009

Estaragne 3006 m.

Sembla mentida quina temporada d'esquí.....però un dia o altres les coses s'han d'acabar. Després de molts dies de triomfar com a verros, ens decidim a fer la última de la temporada. Amb els pantalons curts i la samarreta de tirants, sortim de Manresa camí de la zona del Neuviele. Som: Parrita power, Dani Chino i un servidor. La gent deu pensar que estem bojos, carretejant els esquis amunt i avall, les botes,....quins sonats!!
Enfilem cap a Bielsa amb una previsió meteorològica bastant incerta. Però algo que hem après és que si ha d'estar per veure-ho. Millor que no t'ho expliquin. Bromejant anem dient que caurà un paquet de la vida,...a ritme de DUB! jejeje!
Sortim a les 19:15, sopem pel camí i a les 00:15 estem a la piltra. Parrita Mc Rae!
Ens llevem a les 6. Per sorpresa nostre a nevat,... uns ditets, i ja somiem en petar-ho tot!! La pujada per la vall d'Estaragne és força evident, i amb les condicions de neu actuals té algunes alternatives. Nosaltres pugem pel costat dret, amb els esquís a la motxilla, per després flanquejar i enfilar-nos per les pales finals. La baixada molt wapa! Bona línia!! Les fotos en propers posts.....entrelínies!!!